Transmontsec 2010

Un altre any vam fer lo que vam poder i crec que ens en vam sortir prou be. Enguany la Transmontsec arribava a la 15ª edició, i novament els reptes se'ns posaven davant, tant en el vessant esportiu com en l'organitzatiu. I, com en tot, si cada un posa una miqueta de la seua part, es pot aconseguir qualsevol cosa.
Així, doncs, el 15 d'octubre ens encaminàvem pels senders i pistes del Montsec per marcar i acabar de netejar camins, que en el nostre cas seria el tram entre el coll de Santa Margarida i La Baronia de Sant Oïsme (quin coi de nom es oïsme?). Primer sender, després camí abandonat i després pista. Senzillament, i com deien mols participants, preciós. Em van agafar moltes ganes de fer-lo, pujant per la pista que arriba al coll o des de la mateixa Peralba. A veure si em poso una mica fort...

La sortida es va fer, com sol ser tradició últimament, de nit o amb les primeres llums blavoses del dia, amb els que s'apunten a última hora

Les bicicletes esguardaven la sortida, tal com cavalls impacients per una cursa salvatge

I els genets, ben abrigats pels pocs graus que imperaven a la vall d'Àger


I una vegada tots preparats...


Comença la cursa!!!


Pocs segons després, la sortida queda deserta

Tot arribant al nostre control, el matí ens regala les primeres inversions tèrmiques de la temporada

Abans que vinguin els participants, explorem el paisatge


i les formacions rocoses

i unes runes d'un suposat antic forn


Preparem l'avituallament dels participants


I el nostre!!!


I ja arriben els valents!


Des de diferents punts de vista

I rodejat d'arboços

Mirant el més minúscul


I fent experiments (no és amb el Photoshop, no)


Les trialeres son de nivell


I el cami ben atractiu


Però la cursa es va acabant...


I de tornada a Àger, la Canal de l'Embut es vesteix de roig

I la Lluna ens diu "fins l'any que ve!!" amb el pleniluni ben aprop

Peripècies per França. Ja van començar a l'hora de buscar la ruta per arribar al Coll de Tentes, ja que el navegador em deia de passar per una pista des de Aragnouet directe a Gèdre, però al Google Maps no la vaig veure. Llavors, una vegada per Arreau també em vaig liar i el navegado, en comptes de fer-nos anar una altra vegada cap a Arreau, ens va fer passar pel Col de Beyrède, al costat del col d'Aspin. Per sort, després de pujar el Tourmalet de nit i esquivar vaques i corders per la carretera, vam poder arribar a Gavarnie i a l'aparcament del Col de Tentes.
L'endemà, uns núvols no gaire amicables ens donaven el bon dia. A quarts de set enfilavem la pista envaïda per les allaus de roques cap al coll fronterer. En una mica menys de 2 hores (al nostre ritme i parant a omplir ampolles) ens deleitàvem amb la bonica vista des del refugi de Serradets. Allí ens van avisar de possibles "averses à l'après-midi". Sense entretenir-nos massa vam arribar a la bella i mítica bretxa Roland, de la qual tothom en coneix l'origen. Sota una minsa pluja de gotes provinents de la Punta Balzillac, i seguint el facilíssim camí, vam trevessar la falsa bretxa directes cap al Taillon. Tot esquivant i deixant passar la gent, vam arribar al cim, ben contents i animats, tot i que els núvols ens anaven pentinant. El dia no semblava que ens hagués de molestar gaire, tot i veure el Perdido ben cobert. Llavors, ens vam mirar els Gabietus. Semblaven inaccessibles, però ens vam animar, sobretot en veure-hi gent a dalt. Sense saber molt bé per on passar, vam trobar una fita que senyalava un sender cap al Coll dels Gabietus. A mitja baixada (sense problema però tarterosa) ens vam creuar amb el grup que venia del cim. Els vam dir com anar al Taillon i els ens van explicar que arribar als dos altres cims no tenia gens de problema, malgrat la visió que en teniem. Els vam preguntar per la tornada pel Coll de la Forqueta de Gabietus. Segons ells, tampoc hauríem de tenir problema per trobar-lo i anar gairebé directes al Coll de Bujaruelo. No va ser així. Després de fer els dos pics, efectivament sense cap problema, vam resseguir la falda de la cresta. Vam trobar un pas que, seguint una feixa paral·lela a la cresta, donava a un altre "coll". El problema era que el primer pas es veia molt vertical, descompost i no es veia clar l'arribada fins a la feixa. L'altra opció era tornar enrere fins al Collado Blanco i cap a la Bretxa. La covardia o la prudència, com es vulgui anomenar, ens va fer prendre aquesta segona desició. I a fe fe Déu que els genolls ho van pagar. I el meu turmell també, i la mà de la Neus després d'una relliscada kàrstica també. Flanqueig per camí inexsistent fins al coll i remuntada de 200 metres de tartera. La paciència se'ns estava acabant. Després del coll, i amb camí una mica més ben marcat, vam arribar a la base de la bretxa Roland un altre cop. I un altre cop a remuntar tartera. Ara sí que vam començar a maleir Ordesa. Per fi vam assolir el pas i la devallada cap al refugi i el cotxe. Aquí ens vam permetre el luxe de jugar tot baixant la glacera. Un parell de Coles al refu ens van reviscolar. A partir d'aquí, sense cap més demora, excepte trobar un pas alternatiu per la cascada, apartat de la cadena, ja que la calor havia aumentat moltíssim el seu cabal. Amb el sol just per sobre les muntanyes arribàvem al cotxe.
Si no haguéssim tingut "por" del risc de tempestes, hauríem anat directes a intentar el Casco i la Torre. No va ploure, però de res ens va servir el bon temps.L'endemà, veient l'estat lamentable del nostre aparell locomotor, vam decidir "conformar-nos" amb una visita al superconcorregut Circ de Gavarnie. No ho vam lamentar pas. Això sí, sort que hi vam anar ben aviat!!! No hi havien nans ni elefants, però sí una abundant i variada fauna humana.
De tornada vam voler provar la pista que ens deia el navegador. Gairebé entro al magatzem d'una casa.
Vam decidir no quedar-nos un dia més a fer el Casco i la Torre i aparcar els nostres objectius per la pròxima aventura. Potser l'excusa eren les ganes de tornar a casa, o potser així teniem excusa per tornar un altre dia, o potser era l'excusa per visitar un altre lloc. Acabar els Eristes? tornar sota l'ombra del gran Aneto? Pujar per la Vall de Lys? Tornar a veure el Cap de Long des del Neouvielh? o atrevir-nos amb la Munia? S'accepten suggerències!!

Una mica de retràs, però aquí estan les fotos de la vall fosca que vaig fer la setmana passada.
Un any ben diferent, qui parla ara del l'escalfament global? sí, d'acord, la crisi és més important. Però si recordem els comentaris de fa 4 o 5 anys enradera, s'havia acabat l'esquí als Pirineus!! i ara tinc que agafar les raquetes per anar a Aigualluts... A Ordesa no es veu on acaba la neu, al Cotiella se li veuen com a mínim 700 metres de neu, el cim del Turbón nevat, el Cadí nevat, Port del Comte nevat... Canvi potser sí, però cap a on?
A veure si actualizo una mica més...

Com trobo a faltar quan estàvem tots junts, sense preocupacions, sense compromisos, sense límits. Pero ens fem grans i deixem de jugar. O ere que deixem de jugar i mos fem grans? si, crec que es aixo. I yo am totes les fotos anteriors al 2007 perdudes. Al menos recordaria quan no era gran i jugava... pero bueno, suposo que tot te un temps i una època. A cada època lo seu, diuen. Ara, pues a lo que toque. Aspavil!!! i es que no hi ha mal que per be no vingui ni be que per mal no vingui.

Tot és del color de la botella que t'has begut.

Sempre m'han agradat els bellerols, o abellerols, com diuen uns, o abejarucos, com deie l'amigo Felix. A part de ser uns ocells d'uns colors preciosos, em recorden els temps quan em xurrascava la pell i l'adolescència en un bancal de prèssics prop d'una colònia de bellerols.


Com passen els anys...

Fotolog, Picasa, Blogspot, MySpace, Facebook, Twitter... El cotxe te l'has de canviar (si et surt be) a partir dels 10 anys. Els ordinadors i aparells electrònics cada 4 o 5 o 6 (excepte el mòbil, que com més aviat te'l canvïis, més "cool" ets, o com jo dic "cap de cool"). Tot això té un passi, però que cada any hagis de fer-te d'una xarxa social nova, tornar a afegir fotos, videos, frases i dissenyar-ho tot tal i com a tu t'agrada, no. Per aquí no passo. Jo l'únic que volia era un lloc normal, tranquil, fàcil de fer anar i sense floritures per poder posar i compartir fotos, videos, comentaris i deixar missatges a la gent.





El fotolog estava bé, pero es va espatllar en no permetre l'accés a no usuaris i en omplirse missatges que deien "Oh! com has pogut penjar aquest video on surtiem tu i jo fent l'amor? si si, el video que surt a aquesta adreça". Comentaris brossa. El picasa és serio, però no deixa de ser un àlbum de fotos. I què dir del facebook? el que semblava un bon projecte, ara hi ha més entreteniment que a port aventura. Si no ens creiem lo que diuen es horòscops, per que collons obrim les galletitas de la suerte i mirem el oraculo de la verdad? i no diem els grups... Yo también escribo en el vidrio empañado. Sí, una gran gesta pel bé de la humanitat... El blogspot no m'acaba de convèncer però al menys és tranquil, pots deixar missatges, escrits... la llàstima és que no és un àlbum. Hauré de tornar al picasa...





I bé no sé quan em durarà això del blogspot, ni si actualitzaré gaire, fins que no firmin la pau Anglaterra i Espanya crec que continuaré viciat jugant a Port Royale 2 :p Així doncs, fins la pròxima i que us sigui lleu la calor!!