Com trobo a faltar quan estàvem tots junts, sense preocupacions, sense compromisos, sense límits. Pero ens fem grans i deixem de jugar. O ere que deixem de jugar i mos fem grans? si, crec que es aixo. I yo am totes les fotos anteriors al 2007 perdudes. Al menos recordaria quan no era gran i jugava... pero bueno, suposo que tot te un temps i una època. A cada època lo seu, diuen. Ara, pues a lo que toque. Aspavil!!! i es que no hi ha mal que per be no vingui ni be que per mal no vingui.
Tot és del color de la botella que t'has begut.
Que ben escrit, si que estàs inspirat.
ResponEliminaAra, sempre estàs una mica melencòlic i tampoc es això...