dimarts, 24 d’agost del 2010

Peripècies per França. Ja van començar a l'hora de buscar la ruta per arribar al Coll de Tentes, ja que el navegador em deia de passar per una pista des de Aragnouet directe a Gèdre, però al Google Maps no la vaig veure. Llavors, una vegada per Arreau també em vaig liar i el navegado, en comptes de fer-nos anar una altra vegada cap a Arreau, ens va fer passar pel Col de Beyrède, al costat del col d'Aspin. Per sort, després de pujar el Tourmalet de nit i esquivar vaques i corders per la carretera, vam poder arribar a Gavarnie i a l'aparcament del Col de Tentes.
L'endemà, uns núvols no gaire amicables ens donaven el bon dia. A quarts de set enfilavem la pista envaïda per les allaus de roques cap al coll fronterer. En una mica menys de 2 hores (al nostre ritme i parant a omplir ampolles) ens deleitàvem amb la bonica vista des del refugi de Serradets. Allí ens van avisar de possibles "averses à l'après-midi". Sense entretenir-nos massa vam arribar a la bella i mítica bretxa Roland, de la qual tothom en coneix l'origen. Sota una minsa pluja de gotes provinents de la Punta Balzillac, i seguint el facilíssim camí, vam trevessar la falsa bretxa directes cap al Taillon. Tot esquivant i deixant passar la gent, vam arribar al cim, ben contents i animats, tot i que els núvols ens anaven pentinant. El dia no semblava que ens hagués de molestar gaire, tot i veure el Perdido ben cobert. Llavors, ens vam mirar els Gabietus. Semblaven inaccessibles, però ens vam animar, sobretot en veure-hi gent a dalt. Sense saber molt bé per on passar, vam trobar una fita que senyalava un sender cap al Coll dels Gabietus. A mitja baixada (sense problema però tarterosa) ens vam creuar amb el grup que venia del cim. Els vam dir com anar al Taillon i els ens van explicar que arribar als dos altres cims no tenia gens de problema, malgrat la visió que en teniem. Els vam preguntar per la tornada pel Coll de la Forqueta de Gabietus. Segons ells, tampoc hauríem de tenir problema per trobar-lo i anar gairebé directes al Coll de Bujaruelo. No va ser així. Després de fer els dos pics, efectivament sense cap problema, vam resseguir la falda de la cresta. Vam trobar un pas que, seguint una feixa paral·lela a la cresta, donava a un altre "coll". El problema era que el primer pas es veia molt vertical, descompost i no es veia clar l'arribada fins a la feixa. L'altra opció era tornar enrere fins al Collado Blanco i cap a la Bretxa. La covardia o la prudència, com es vulgui anomenar, ens va fer prendre aquesta segona desició. I a fe fe Déu que els genolls ho van pagar. I el meu turmell també, i la mà de la Neus després d'una relliscada kàrstica també. Flanqueig per camí inexsistent fins al coll i remuntada de 200 metres de tartera. La paciència se'ns estava acabant. Després del coll, i amb camí una mica més ben marcat, vam arribar a la base de la bretxa Roland un altre cop. I un altre cop a remuntar tartera. Ara sí que vam començar a maleir Ordesa. Per fi vam assolir el pas i la devallada cap al refugi i el cotxe. Aquí ens vam permetre el luxe de jugar tot baixant la glacera. Un parell de Coles al refu ens van reviscolar. A partir d'aquí, sense cap més demora, excepte trobar un pas alternatiu per la cascada, apartat de la cadena, ja que la calor havia aumentat moltíssim el seu cabal. Amb el sol just per sobre les muntanyes arribàvem al cotxe.
Si no haguéssim tingut "por" del risc de tempestes, hauríem anat directes a intentar el Casco i la Torre. No va ploure, però de res ens va servir el bon temps.L'endemà, veient l'estat lamentable del nostre aparell locomotor, vam decidir "conformar-nos" amb una visita al superconcorregut Circ de Gavarnie. No ho vam lamentar pas. Això sí, sort que hi vam anar ben aviat!!! No hi havien nans ni elefants, però sí una abundant i variada fauna humana.
De tornada vam voler provar la pista que ens deia el navegador. Gairebé entro al magatzem d'una casa.
Vam decidir no quedar-nos un dia més a fer el Casco i la Torre i aparcar els nostres objectius per la pròxima aventura. Potser l'excusa eren les ganes de tornar a casa, o potser així teniem excusa per tornar un altre dia, o potser era l'excusa per visitar un altre lloc. Acabar els Eristes? tornar sota l'ombra del gran Aneto? Pujar per la Vall de Lys? Tornar a veure el Cap de Long des del Neouvielh? o atrevir-nos amb la Munia? S'accepten suggerències!!