Un altre any vam fer lo que vam poder i crec que ens en vam sortir prou be. Enguany la Transmontsec arribava a la 15ª edició, i novament els reptes se'ns posaven davant, tant en el vessant esportiu com en l'organitzatiu. I, com en tot, si cada un posa una miqueta de la seua part, es pot aconseguir qualsevol cosa.
Així, doncs, el 15 d'octubre ens encaminàvem pels senders i pistes del Montsec per marcar i acabar de netejar camins, que en el nostre cas seria el tram entre el coll de Santa Margarida i La Baronia de Sant Oïsme (quin coi de nom es oïsme?). Primer sender, després camí abandonat i després pista. Senzillament, i com deien mols participants, preciós. Em van agafar moltes ganes de fer-lo, pujant per la pista que arriba al coll o des de la mateixa Peralba. A veure si em poso una mica fort...
La sortida es va fer, com sol ser tradició últimament, de nit o amb les primeres llums blavoses del dia, amb els que s'apunten a última hora
Les bicicletes esguardaven la sortida, tal com cavalls impacients per una cursa salvatge
I els genets, ben abrigats pels pocs graus que imperaven a la vall d'Àger
I una vegada tots preparats...
Comença la cursa!!!
Pocs segons després, la sortida queda deserta
Tot arribant al nostre control, el matí ens regala les primeres inversions tèrmiques de la temporada
Abans que vinguin els participants, explorem el paisatge
i les formacions rocoses
i unes runes d'un suposat antic forn
Preparem l'avituallament dels participants
I el nostre!!!
I ja arriben els valents!
Des de diferents punts de vista
I rodejat d'arboços
Mirant el més minúscul
I fent experiments (no és amb el Photoshop, no)
Les trialeres son de nivell
I el cami ben atractiu
Però la cursa es va acabant...
I de tornada a Àger, la Canal de l'Embut es vesteix de roig
I la Lluna ens diu "fins l'any que ve!!" amb el pleniluni ben aprop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada