dimarts, 12 de gener de 2010


Com trobo a faltar quan estàvem tots junts, sense preocupacions, sense compromisos, sense límits. Pero ens fem grans i deixem de jugar. O ere que deixem de jugar i mos fem grans? si, crec que es aixo. I yo am totes les fotos anteriors al 2007 perdudes. Al menos recordaria quan no era gran i jugava... pero bueno, suposo que tot te un temps i una època. A cada època lo seu, diuen. Ara, pues a lo que toque. Aspavil!!! i es que no hi ha mal que per be no vingui ni be que per mal no vingui.

Tot és del color de la botella que t'has begut.

1 comentari:

  1. Que ben escrit, si que estàs inspirat.
    Ara, sempre estàs una mica melencòlic i tampoc es això...

    ResponSuprimeix