dimecres, 5 d’agost de 2009



Sempre m'han agradat els bellerols, o abellerols, com diuen uns, o abejarucos, com deie l'amigo Felix. A part de ser uns ocells d'uns colors preciosos, em recorden els temps quan em xurrascava la pell i l'adolescència en un bancal de prèssics prop d'una colònia de bellerols.


Com passen els anys...

Cap comentari:

Publica un comentari